L’obra > Atanor
COL·LECCIONS
Atanor
L’arquitecte i pintor Claudi Martínez, amb la present exposició de pintures, demostra de nou les estretes relacions que hi ha entre l’arquitectura i art en general.
D’aquesta manera, juntament amb arquitectes-poetes i arquitectes-escriptors, força abundants a Catalunya, es converteix en una demostració espontània de la tesi defensada pel filòsof francès Gerard Genette. Aquest, en el seu últim llibre sobre l’obra d’art, situa l’arquitectura entre les arts “ideals” (l’escriptura i la música) i les arts “materials” (la pintura i l’escultura).
La pintura de Claudi Martínez expressa, per si mateixa, aquesta difícil i complexa situació de l’arquitectura.
Com el pintor i professor d’arquitectura Robert Slutzky, Claudi Martínez intenta definir, des de la materialitat de la pintura, la capacitat fenomenològica de la difusió dialèctica dels colors a través de les seves virtuals i conceptuals fronteres geomètriques. D’aquesta manera i alhora, trenca amb una modernitat rígida que pretenia reduir a un cubisme ortodox qualsevol avantguarda.
Les contaminacions figuratives d’aquest traspàs alquímic de fronteres és un fenomen crucial de les arts materials: els ulls i la ment de l’observador es revifen amb somnis medievals de foc, aigua, vent o terra. El cos es col·loca en la difícil situació de mantenir els peus en la geometria i la ment en l’aire confús de l’informalisme. Des d’aquesta incòmoda situació de semisoterrament, de semitomba, el món mai és allò que ha estat. Aquest és un bon servei que ens ofereix la bona pintura.
Josep Muntañola Thornberg
Catedràtic de Projectes de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona
COLECCIONES
Atanor
La obra > Atanor
El arquitecto y pintor Claudi Martínez, con la presente exposición de pinturas, demuestra de nuevo las estrechas relaciones que hay entre arquitectura y arte en general.
De esta manera, junto con arquitectos-poetas y arquitectos-escritores, bastante abundantes en Cataluña, se convierte en una demostración espontánea de la tesis defendida por el filósofo francés Gerard Genette. Éste, en su último libro sobre la obra de arte, sitúa la arquitectura entre las artes “ideales” (la escritura y la música) y las artes “materiales” (la pintura y la escultura).
La pintura de Claudi Martínez expresa, por sí misma, esta difícil y compleja situación de la arquitectura.
Como el pintor y profesor de arquitectura Robert Slutzky, Claudi Martínez intenta definir, desde la materialidad de la pintura, la capacidad fenomenológica de la difusión dialéctica de los colores a través de sus virtuales y conceptuales fronteras geométricas. De esta manera y a la vez, romper con una modernidad rígida que pretendía reducir a un cubismo ortodoxo cualquier vanguardia.
Las contaminaciones figurativas de este traspaso alquímico de fronteras es un fenómeno crucial de las artes materiales: los ojos y la mente del observador se reavivan con sueños medievales de fuego, agua, viento o tierra. El cuerpo se coloca en la difícil situación de mantener los pies en la geometría y la mente en el aire confuso del informalismo. Desde esta incómoda situación de semi-entierro, de semi-tumba, el mundo nunca es aquello que ha sido. Este es un buen servicio que nos ofrece la buena pintura.
Josep Muntañola Thornberg
Catedrático de Proyectos de la Escuela de Arquitectura de Barcelona